DIES DE PLUJA (31.3.07)
Disclaimer: Harry Potter pertany a JK Rowling.
Avui estava ennuvolat. Tot i aixó jo pensava que era un dia fantàstic. No me l’hauria perdut per res del món. Perquè m’encanten els dies ennuvolats. Era un dia molt estrany, com quant vols que plogui però saps que no passarà. Només un dia de núvols. No un dia de pluja.
Aquells dies en què puc quedar-me a casa amb la meva família, la qual, últimament, semblar estar creixent a un ritme incontrolable. Encara que no m’importa en absolut.
Aquells dies en què puc gaudir de la calor del foc que crepita a la llar, amb el braç del meu marit al voltant de les meves espatlles, mentre que ells xiuxiueja belles paraules d’amor a cau d’orella, distraient-me dels meus pensaments quan em diu ‘T’estimo, Mione’ i intentant mossegar-me l’orella.
Aquells dies en què em quedo llegint un dels meus llibres, visualitzant la trama a la meva ment, imaginant-me que sóc la protagonista de la història, veient-me a mi mateixa enfrontant-me als meus enemics i guanyant les batalles. Que jo sóc l’heroïna.
Però és només un llibre. Un llibre amb centenars de pàgines. Amb només paraules.
A la vida real, el Harry és el veritable heroi. I m’agrada pensar que jo sóc la seva heroïna.
Pensar en això és suficient.
No és una tonta història, no és imaginació. No són només milers de paraules narrant un conte. No és una fantasia, no és cap somni. No hi ha ninguna heroïna de llibre.
I jo segueixo arrecerada a casa, com cada diumenge ennuvolat de febrer, asseguda al sofà, amb els meus fills tirats pel terra sobre la catifa, llegint com jo o jugant amb l’Snuffles, el nostre gos; amb els braços del Harry al meu voltant, el seu alè a la meva galta, i el seu cor bategant...
I el meu cor palpita al mateix ritme que la pluja que comença a colpejar les finestres...
Un dia de pluja, després de tot.
Notes de l’autora:
Traduïda de la història original en anglès, Rainy days, que també està traduïda al castellà amb el títol Días de lluvia. Espero que us hagi agradat. Només estava avorrida, y vaig començar a gargotejar paraules en un full de paper que tenia la paperera com a futur immediat.
Tingueu pieta, que fa temps que no escribía cap història de HP.
Moltes gràcies, i envieu molts reviews...
¡PETONS!
Mery
